Els testimonis recollits dels diferents professors i professores són força diferent, ja que provenen d’àmbit educatius molt diversos. Estem parlant de professorat que prové del IOC, i que té un ús diari i quotidià amb les TIC, dos professors de matemàtiques d’instituts que han implementat de manera diferenciada les noves tecnologies en el seu projecte curricular de centre i a la seva assignatura i, també, dues professores de l’àmbit de la formació professional que en fan un ús força reduït, en ambdós casos. Finalment disposem d’un testimoni, que tot i que també utilitza les TIC per les seves sessions, ens interessa la seva vessant de recerca (i sobretot la seva opinió) sobre la didàctica de les Ciències i l’ús de les noves tecnologies a l’educació secundària. Aquest testimoni ens proporciona clarament una visió, que ens permet l’objecte d’estudi d’aquest treball, conèixer el valor afegit de les TIC en el procés d’Ensenyament – Aprenentatge dels/les alumnes.
El primer que voldria comentar en relació l’ús de les TIC són les conseqüències que té pel sistema educatiu català implantar un projecte de noves tecnologies, que pretén ser global, però quan una part dels agents principals, el professorat i els/les alumnes, no estan preparades per poder-lo assumir. La baixa formació en l’ús de les noves tecnologies o el fet de no tenir un coneixement total de tot el que pot facilitar les TIC en l’aprenentatge de l’alumnat, com per exemple succeeix amb el Micro - based Laboratoy, del que ens parla el Víctor, fa que les manera de dinamitzar les sessions a l’aula continuïn partint del plantejament educatiu tradicional, per part del professorat, com més endavant podrem comprovar. A més a més, aquest baix domini del professorat de les TIC porta, en alguns casos, a una introducció i desenvolupament deficitari en el transcurs de l’assignatura. Les estratègies i recursos educatius del professorat es veuen limitats perquè hi ha una manca de domini i, en el pitjor dels casos, es dóna una pèrdua de control de l’aprenentatge real de l’alumnat, per part del professorat. Exemple d’això en són els i les alumnes que a les sessions que es realitzen a l’aula amb netbooks i connexió a la xarxa, aquestes es connecten a d’altres webs o xarxes socials, o com un fet prou greu és quan l’alumnat no té les eines per a poder fer una selecció d’informació vàlida, quan han de fer un treball o exercici que així ho requereix. L’aprenentatge i la consolidació de coneixements es pot veure alterat per factors d’aquest tipus, si el professorat no ha fet un bon procés d’acompanyament, perquè l’alumnat sigui capaç de fer un ús intel·ligent i eficient de les noves tecnologies i de la informació.
La meva experiència com a “professora” de suport en un institut de la meva ciutat em permet fer unes aportacions sobre les deficiències que poden suposar l’ús de les TIC, si no se’n té un domini real, per part del professorat. En aquest institut participen del programa que fins ara la Generalitat de Catalunya impulsava, el projecte de digitalització 1 x 1 a primer, segon i tercer d’E.S.O. El coordinador TIC em va comentar que el rendiment i nivell de l’alumnat podia baixar, així com la qualitat d’un aprenentatge significatiu real, amb una renovació pedagògica d’aquest tipus. I per què? Doncs bé, hi ha alguna assignatura, com són les matemàtiques, on el/la professora utilitzava els exercicis del llibre digital. Aquests exercicis tenen per objectiu que l’alumne arribi a treure la puntuació màxima, d’acord amb el nombre de respostes correctes que l’alumne és capaç de fer. D’aquesta manera l’alumne podia realitzar l’exercici tantes vegades com aquest/a volgués, fins que el resultat fos satisfactori. El problema de fons és quin és l’aprenentatge real d’aquest tipus d’exercicis, si després no hi havia una explicació complementària que expliqués l’error del procediment. En aquest cas, la “màquina” tornava a posar èmfasi en els resultats i no en el com. Aquesta manera de procedir per part del professorat és el que em porta a pensar que no es deixa de reproduir el model pedagògic tradicional i positivista, on es posa èmfasi en els resultats però no en els procediments, en el COM.
Com exposa Xavi Oca o l’Esther Pàrrega sobre les infrastructures del centre educatiu, aquestes poden ser un veritable limitador també, a l’hora de garantir una formació de qualitat amb les TIC. Per tant, no només és responsabilitat de professorat l’ús o no d’aquestes correctament, sinó de les condicions materials del centre educatiu a l’hora de desenvolupar un projecte educatiu TIC en el sí d’aquest. A més, si volem utilitzar el ventall de possibilitats que aquestes ens ofereixen, a alumnes i professors/es, ho haurem de contemplar en la planificació horària la quantitat d’hores a l’aula, i fora d’aquestes, es vol fer ús d’aquestes, per garantir que tot els/les alumnes hi tinguin accés. Posem per cas que un/a professora vole utilitzar durant un curs una plataforma doodle, on l’alumnat pugui tenir accés a materials, penjar els treballs, realitzar activitats a casa, etcètera, estem donant per suposat que la totalitat de l’alumnat disposa d’un PC o netbook i connexió a internet, per a poder-ho fer, ja sigui a casa o en horari no lectiu a l’escola. Sinó es tenen en compte aquests aspectes, estarem generant un accés desigual a la formació i a la informació. Per tant, són qüestions que s’han de tenir en compte a l’hora de desenvolupar un projecte d’aquest tipus, perquè són projectes que requereixen, no només de canvis o modificacions concretes, sinó que estem parlant de canvis globals, que afecten a tot el centre, si l’objectiu és que tot/a alumna vivenciï un procés d’E – A on les TIC esdevingui una eina elemental per aquest.
En general, excepte en el cas de la formació professional, el professorat que ha ofert el seu testimoni ens explica que les TIC facilita a l’alumnat un accés més ràpid a la informació, sense límits de temps ni barreres geogràfiques. Això permet obtenir respostes immediates a les qüestions que estan treballant i, en part, permet al professorat ampliar d’una manera més ràpida i consolidar els coneixements que s’estan treballant en cada moment, ja que poden experimentar o aproximar-se encara més, a la realitat que estan estudiant.
Abans d’acabar, és important parlar de les qüestió de les competències bàsiques. Tant els professors de la IOC com els dos de matemàtiques afirmen, que es donen aprenentatges directes (és a dir, els mateixos coneixements tecno – científics) com també indirectes – que no inconscients -, és a dir , les famoses competències bàsiques. Així, més enllà de la competència digital, que es troba directament relacionada amb l’ús de les noves tecnologies i de la informació, aspectes del desenvolupament de l’alumne com la comunicació, l’autonomia, la capacitat d’anàlisi o la lingüística, són aprenentatges que es desenvolupen durant el procés d’E – A, òbviament, si el/la professora sap acompanyar i potenciar aquestes habilitats de l’alumne a través de les TIC.
Finalment i com a conclusió, voldria parlar del valor afegit del es TIC en el procés formatiu d’una persona i, simplement, citaré literalment una frase de les aportacions que Víctor López ens ha facilitat amb el seu testimoni, i que il·lustra perfectament el que volia expressar:
Però si s’analitza amb més profunditat les TIC s’han d’entendre com una oportunitat, com un punt i seguit de parar-te a pensar perquè fem les coses, com les fem i com podem millorar l’ensenyament i aprenentatge amb les TIC. Per aquest motiu, és molt important saber en cada moment què es pot utilitzar, quan es pot utilitzar i com es pot utilitzar. Potser és aquesta la part que més falla entre el professorat, però per això ens hem d’esforçar.
Fins aquí doncs arribaria la meva valoració personal i el treball fet, que ha pogut ser possible gràcies als testimonis de tots i totes aquestes professores que m’han facilitat les seves experiències personals i professionals. Moltes gràcies!
