Abel Caldera - Professor IOC

L’Abel Caldera és professor del IOC i concretament coordina dos mòduls de l’àmbit social, un d’Educació per a la 

Ciutadania i l’altre sobre Moviments Migratoris. Tot l'ensenyament es realitza a través d'un campus virtual creat amb la plataforma Moodle. Actualment, s'està començant també a treballar a nivell experimental amb l'ús d'un portafoli digital. Per tant, les TIC ho són tot en la meva feina d’aquest professor. Són el canal de comunicació amb l'alumnat, el suport per als materials d'estudi i les indicacions del professorat i l'espai de treball de l'alumnat. Aquesta globalitat fa que l'avaluació, que en el centre és contínua, prengui com a base les evidències registrades en l'entorn virtual.

A l’hora de parlar dels avantatges que les TIC tenen, Caldera comenta, que no té molt sentit de parlar-ne quan parlem de l’educació a distància, que és la base del IOC. Per tant, l’ús exclusiu de les TIC fa que no es pugui parlar d’avantatges concrets. Ara bé, si que anomena els avantatges centrats en les estudiants. En aquest cas el Campus Virtual dóna una extrema flexibilitat en el seguiment dels estudis, que fan les estudiants. A més a més, permet que aquestes tinguin a l’abast tots els registres del procés d’E-A (materials, correccions, dubtes resolts per part del professorat, indicacions de millora, solucionaris...), tot concentrat en un mateix espai. L’educació on – line, com l’anomena Caldera, proporciona a l’hora una educació molt individualitzada, tot i semblar difícil (ex. els treballs tenen correccions individuals). I, cal comentar la formalitat per part de l’alumnat i l’exigència pel que fa a la temporalització del treball.

Les activitats que es realitzen amb suport TIC són totes, però a mode d’exemple ens trobem els treballs en grup i els fòrums de discussió, aquests permeten a les alumnes i al professorat tenir una visió més detallada dels processos d’ensenyament – aprenentatge, ja que queden registrats en tot moment. Paral·lelament, l’autovaluació, es porta a terme com una part més del procés educatiu a a través d’activitats autocorrectives. Així com també, la introducció d’elements multimèdia de manera natural o el projecte experimental que des del IOC estan desenvolupant, com és un mòdul que permet la revisió per parelles de les activitats. Això permet organitzar, dins l'entorn virtual d'una forma senzilla, activitats que fa una alumna i dues altres alumnes la corregeixen, a partir dels ítems facilitats pel professorat.

Finalment, en relació les competències que es desenvolupen  a través de les activitats TIC, el IOC té en compte el currículum GES. Aquest marca vuit competències sobre les quals s’ha d’articular el procés d’E –A. Caldera, concretament, pensa que hi ha tres competències que es potencien especialment amb l’ús de les noves tecnologies. Primer parlar de la competència comunicativa, ja que els actors i actrius implicades en l’educació a distància donen molta importància a l’expressió escrita, de manera que el valor que té, exigeix una correcta redacció per la bona comunicació entre professorat  i alumnat. En segon lloc, la competència artística i cultural serà clau per la idiosincràsia pròpia que caracteritza el conjunt de recursos educatius de l’educació a distància; vídeos, pel·lícules, audicions musicals, fragments de textos literaris, imatges d’art., etcètera. De la mateixa manera la competència de tractament de la informació i la competència digital, és evident que amb les TIC, per totes les estratègies d’accés a la informació i el tractament educatiu propi, que té implícit les noves tecnologies, fa que siguin competències que es donen per se. I, per últim, aquest professor ens posa èmfasi e la competència relacionada amb l’autonomia i la iniciativa personal, ja que l’autorganització, la capacitat d’autonomia en el treball seran més treballades directament o indirecte, que en l’ensenyament presencial.